El webmaster us parla

Probablement en faré somriure alguns i en faré grinyolar les dents a d’altres. Però als 66 anys, després de més de trenta anys en contacte amb la informàtica, Internet i les noves tecnologies, crec haver adquirit una certa experiència per jutjar-ne l’evolució.

No soc informàtic de formació. Soc abans de res periodista, empresari i home de terreny. Vaig viure els inicis de la fotografia digital, les primeres transmissions d’imatges a les redaccions internacionals i, després, l’arribada d’Internet a les empreses.

Ja el 1997 era accionista i director d’una empresa informàtica belga amb cinc treballadors, entre ells un programador especialment talentós. Desenvolupàvem webs, aplicacions i solucions per a empreses de diferents sectors.

Entre els nostres clients hi havia el grup Music Hall, grans empreses i la companyia d’assegurances Mercator.

També vam participar en les primeres experiències de comerç electrònic a Bèlgica, en col·laboració amb ELEMENT, una empresa tecnològica que treballava amb Banksys en sistemes de pagament electrònic.

Dit d’una altra manera, no vaig descobrir Internet ahir al matí.

Quan els professionals ja no responen a les expectatives dels seus clients

Els darrers anys vaig confiar a una empresa informàtica externa la creació, l’allotjament, el manteniment i el desenvolupament de diversos webs vinculats a les meves activitats comercials a Barcelona.

També li havia encarregat el desenvolupament d’una aplicació turística per a GoCar Barcelona.

I això que el projecte estava perfectament definit: oferir als visitants rutes turístiques intel·ligents, amb informació històrica i cultural en set idiomes, i la possibilitat d’actualitzar els continguts regularment.

El que s’havia de fer en uns mesos es va convertir en una successió interminable de versions, correccions, promeses i factures.

Després de dos anys i mig i catorze versions, encara no havíem obtingut el resultat esperat.

I mentrestant, les despeses continuaven corrent.

Per a un altre web, facturat a més de 1.400 euros, vam descobrir textos amb nombroses faltes d’ortografia, traduccions aproximades i descripcions que de vegades no tenien cap sentit.

Vam haver de refer nosaltres mateixos una part important del contingut.

A això s’hi afegien 125 euros mensuals, i 150 euros més per un manteniment les intervencions del qual mai no vam veure a l’altura de les nostres expectatives.

Ni tan sols parlaré aquí dels problemes de posicionament, dels incidents de seguretat, de les interrupcions del servei i de les dificultats per recuperar les nostres pròpies dades i programes.

Aquestes qüestions s’estan examinant ara amb els nostres assessors.

I aleshores vaig decidir treballar amb la intel·ligència artificial

No per demanar-li que redactés tres frases publicitàries o que corregís una carta.

Vaig decidir anar molt més lluny.

Vaig començar a reconstruir els meus propis webs, en particular els de Happy Cargo Bike i Happy Rental Bike, utilitzant la intel·ligència artificial com a veritable soci de desenvolupament.

Li explico què vull aconseguir, com vull organitzar les meves pàgines, presentar els meus productes, estructurar la meva informació i facilitar la feina dels meus col·laboradors.

Treballem en el codi, les funcionalitats, l’arquitectura dels webs i la seva administració.

Controlo els resultats, corregeixo, demano canvis i avancem.

Evidentment, la intel·ligència artificial de vegades s’equivoca. Pot interpretar malament una instrucció, proposar una solució inadequada o produir un codi que cal corregir.

Però hi ha una diferència fonamental amb algunes experiències que he viscut.

Quan li explico que una solució no em convé, no intenta convèncer-me que m’equivoco. Busca una altra solució.

No em respon que no entenc res d’informàtica.

No m’explica que les meves peticions són irrealitzables abans fins i tot d’haver-les estudiat.

No em presenta una nova factura cada vegada que vull moure un element, modificar una funcionalitat o millorar una pàgina.

I, sobretot, em permet entendre a poc a poc el que faig.

Als 66 anys, recupero una llibertat que creia perduda

No pretenc haver-me convertit en programador d’un dia per l’altre.

Sé perfectament que un desenvolupador experimentat té competències que jo no tinc i que la intel·ligència artificial no sempre substitueix.

Però constato una cosa: avui puc concebre, fer desenvolupar, provar i millorar eines informàtiques que responen realment a les necessitats de les meves empreses.

Puc avançar sense dependre constantment d’un proveïdor extern per al més mínim canvi.

També puc entendre millor què se’m factura, què funciona i què no.

I això canvia considerablement la relació entre client i proveïdor.

Durant molt de temps, la informàtica ha estat un àmbit en què el client sovint havia de confiar en especialistes les explicacions dels quals no sempre podia verificar.

La intel·ligència artificial està capgirant aquest equilibri.

Posa a l’abast de tothom coneixements i possibilitats tècniques que abans estaven reservats a un cercle relativament reduït de professionals.

El veritable canvi no és només tecnològic

No crec que la intel·ligència artificial faci desaparèixer els bons informàtics.

Al contrari, els millors sabran utilitzar-la per ser encara més eficaços.

En canvi, estic convençut que complicarà seriosament la vida dels qui han construït la seva activitat sobre la dependència tècnica dels seus clients, l’opacitat dels seus serveis o la facturació permanent de canvis elementals.

Perquè el client disposa ara d’un mitjà per entendre, comparar, verificar i, de vegades, fer ell mateix el que abans se li presentava com una operació especialment complexa.

Actualment preparo nous desenvolupaments per a les meves empreses, en particular al voltant de myEcar.es, amb una voluntat molt clara: disposar d’eines modernes, evolutives i el funcionament de les quals dominem realment.

Després d’haver participat en els inicis d’Internet als anys noranta, avui descobreixo una nova revolució.

I he de reconèixer que m’apassiona.

La intel·ligència artificial no substituirà la intel·ligència humana. Però podria ben bé substituir una certa manera de treballar que havia acabat oblidant l’essencial: escoltar el client, entendre les seves necessitats i complir els compromisos.

Als 66 anys, no tinc cap intenció de veure passar aquesta revolució.

Tinc tota la intenció de participar-hi.